Desratització
Algunes espècies de rosegadors (principalment, la rata grisa, Rattus norvegicus, la rata negra, Rattus rattus, i el ratolí domèstic, Mus musculus) es comporten com a animals altament adaptats al mitjà i capaços, de donar-se les circumstàncies ambientals propícies, de colonitzar infraestructures urbanes (exemple el sistema de clavegueram) i d’accedir a l’interior d’habitatges, locals i indústries.
Aquests rosegadors (rates i ratolins) són un risc per a la salut pública, ja que són responsables de la transmissió de diverses malalties a l’ésser humà actuant com a reservoris i vectors de malalties; a més, contaminen l’aigua, els aliments i les mercaderies.
Així mateix, són capaços de causar greus danys en instal·lacions i edificacions deteriorant la qualitat de l’ambient interior. En conseqüència, l’existència d’un Pla de prevenció i control de rosegadors (generalment denominat Pla de Desratització) és imprescindible. Com a aproximació general, en ambients interiors, serà aplicable la hipòtesi o criteri de “llindar de tolerància zero”, circumstància que dona especial rellevància al correcte disseny i manteniment de les instal·lacions com a mitjà d’evitar l’accés de rosegadors.
Aquest requisit i la racionalització de l’ús de rodenticides, segons els principis del Control Integrat de Plagues, seran aspectes claus a tenir en compte en l’elaboració del Pla de Desratització. Per raons de salut pública, totes les instal·lacions, locals, etc., han de ser objecte de planificació respecte al risc d’accés i proliferació de rosegadors.
Per a la vigilància activa i el control de les poblacions de rosegadors a l’interior d’edificis o locals i en el sistema de sanejament i estructura interior dels immobles (baixants, arquetes, pous, cambres d’aire, etc.), el criteri de tolerància serà d’absència total d’individus. No obstant això, en la xarxa de clavegueram i altres instal·lacions subterrànies, normalment s’apliquen criteris, generalment menys restrictius, derivats d’una avaluació de risc específica (riscos ambientals, riscos de salut pública, viabilitat tècnica, etc.).
